La directiva de la vergonya

Les noves tecnologies de la informació i comunicació han reduït enormement les distàncies entre uns i altres. Podem conèixer diferents realitats i problemàtiques i detectar fàcilment quines han estat les seves possibles causes i conseqüències. Podem veure les repercussions en d’altres parts del món de viure com vivim a les societats de la OCDE.

El fet de poder veure amb més claredat les desigualtats generades pel sistema capitalista, la pobresa d’uns països front l’abundància d’altres o les bosses cada cop més gran de marginats en les societats “desenvolupades” front els clubs selectes i cada cop més minoritaris i rics, tot això, la clara evidència de la irracionalitat evidenciada gràcies a les TIC hauria de remoure consciències.

Malgrat tot això, es produeix l’efecte contrari. Quan més evident és la crueltat del sistema i el seu caràcter autodestructiu, més es justifica i més raonables semblen ser els discursos dels nostres governants. Cas paradigmàtic és l’aprovació per part del Parlament Europeu de la Directiva del Retorn d’Immigrants.

Aquesta va ser aprovada amb la conformitat de tots els ministres d’interior de la UE i serà aprofitada pels països europeus per retallar encara més els drets de les persones immigrades il·legals ja que, abans del 2010, els països hauran d’adequar la seva normativa a la directiva europea. Aquesta estableix allò que denominen “retorn voluntari” que, en un llenguatge completament orwelià, significa reduir a mínims el tracte a les persones immigrades que són il·legals.

Les reaccions no s’han fet esperar i organitzacions no governamentals ja han alertat sobre el retrocés que significa aquesta directiva per als drets humans; especialment perquè identifica als immigrants com proscrits i no garanteix un tracte digne. Amb aquesta directiva Europa es percep com una víctima innocent i no com a culpable. Potser s’hagués promogut un creixement en base a l’explotació de recursos d’altres parts del món, la desintegració de societats i la promoció de govern fonamentalistes en alguns llocs o titelles en d’altres, potser, si aquests països no haguessin estat intervinguts ni manipulats directament o indirecta per les societats “avançades”, potser, ara seria una altra historia.

Sembla ser que ara l’únic recurs que pensen que tenen els governs europeus és donar llàstima, dir que és inviable tanta immigració i tractar a les persones il·legals com a criminals de guerra. Es fa del tot evident que el somni d’algunes esquerres de veure una Europa social i més justa es devaneix per complet i deixa entreveure la seva veritable cara, una Europa neoliberal sense cap tipus de vergonya.