Actualment surten a la premsa moltes notícies sobre transformacions urbanístiques que canviaran les nostres ciutats. Apareixen maquetes d’edificis de “reconeguts” arquitectes , carrers de disseny on hi ha caminant figures masculines amb corbata i maletí, amb rostres pàl·lids i dones amb infants també ben blancs i macos.
Reformen un carrer i el fan peatonal i ja tenen l’obra què publicitaran durant tot l’any. Recordo fa uns anys quan a L’Hospitalet van ampliar la Rambla Marina i la van connectar amb la Rambla Just Oliveres. Van posar cartells a totes les faroles del nou trajecte, anunciant l’ampliació, com si l’obra mateixa no fos evident; era clar que l’estúpid del vianant que passejava pel nou recorregut no s’adonaria (o l’estúpid era qui feia publicitat d’allò més evident).
Així els mitjans de comunicació acaben omplint pàgines i minuts donant notícies d’aquest tipus, fent, en resum, publicitat d’operacions urbanístiques, sense qüestionar-se pas la seva utilitat, l’adequació amb l’entorn i coherència amb el teixit comercial, econòmic i especialment el social.
Mentre que es sobredimensionen unes actuacions, acaben ignorant-se d’altres. Els silencis són també ben significatius en aquest aspecte.
Mentre es publicita a L’Hospitalet la Gran Via, el districte econòmic o el soterrament de les vies del tren, es deixa de banda la situació actual dels barris més pauperitzats de la ciutat. De fet, a un reportatge a El País (26/11/2007) sortia un mapa de la ciutat on posaven tots els barris menys la Florida i Pubilla Cases.
Precisament aquests barris és on es condensa més població. A Pubilla Cases hi ha 47.552 habitants per quilòmetre quadrat i a la Florida 75.081 aproximadament. Són barris amb elevades taxes d’envelliment de la població i on existeix molt fracàs escolar (prop del 24% de la població no té cap estudi). A més a més, com als seus orígens, són receptors d’immigració (més del 30% de població estrangera) i la integració i la convivència són reptes que encara no s’han d’afrontat de manera clara.
Tot i estar dintre del programa de la Llei de Barris, el sentiment general que es viu dia a dia és d’un gran oblit. Actualment els projectes per millorar aquests dos barris se situen a les parts fronteres i no existeix una actuació decidida en els nuclis més problemàtics i conflictius del barri. Si parlem dels projectes socials veurem que és una part obscura i desconeguda. Aquests barris ja no formen part de la ciutat, no estan dintre dels macro-projectes que, en teoria, impulsen la ciutat. Encara que, des de fa anys, es diu que els beneficis d’aquests aniran cap a les zones amb més problemes de la ciutat. Però com els silencis també tenen significats, aquest oblit únicament manifesta la incapacitat de tothom per dignificar la Florida i Pubilla Cases, com tants d’altres barris esborrats del mapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada