Dones i la xarxa

La implantació de les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana, en la feina, en la relació amb els altres, ha estat un procés molt ràpid. Alguns parlen de revolució tecnològica ja que aquest canvi tecnològic està modificant les formes de relacionar-se i comunicar-se i, per tant, les formes de percebre i entendre el món.
Així com va passar amb la introducció de la màquina de vapor, del ferro, de l’electricitat o el petroli, les TIC han implicat profunds canvis en el treball, en les relacions i comunicacions, tot transformant allò que enteníem com esfera pública. Un espai on històricament la presència de les dones ha estat vedada o obviada. Precisament una de les principals lluites del moviment feminista ha estat i és estar a la vida pública, normalitzar la presència de les dones en allò públic. La reformulació d’aquest espai degut a la introducció de les TIC, obre noves oportunitats per aconseguir majors quotes d’igualtat.
Val a dir que el jovent actual és la primera generació que ha nascut en la societat de la informació. Per les joves d’avui en dia, utilitzar les noves tecnologies de la informació és com respirar o menjar, són accions imprescindibles per sobreviure, relacionar-se i comunicar-se. Elles es mouen a la xarxa amb total llibertat i basant-se en relacions horitzontals. Assumeixen amb plena normalitat les relacions igualitàries que creen a la xarxa, on poden opinar, expressar-se i actuar sense percebre cap tipus d’obstacle o condicionament pel seu gènere.
Aquestes relacions igualitàries són percebudes per les dones més grans com espais de llibertat conquistats, per les joves són un fet, una realitat, per elles no pot ser d’una altra manera. Aquesta normalitat és veritablement una conquesta per al moviment de les dones ja que consolida aquest pas endavant.
En aquest sentit s’ha de posar en relleu la fractura entre el moviment feminista tradicional i les joves. La majoria de les activistes feministes reconeixen la rellevància de les TIC i la importància de ficar-se en la xarxa, de crear espais i fer-se visibles a internet. De fet s’estan realitzat diverses actuacions per inserir a les dones en les TIC com ara els projectes que realitza Dones en Xarxa. De l’altra banda, les dones joves no fan aquesta reflexió perquè ja estan inserides a la xarxa, van néixer en la societat del coneixement, formen part de la xarxa, sense ni tant sols adonar-se.
D’aquí les diferents formes de pensar d’unes i de les altres i els interrogants de com relacionar-les. Aquest és una més de les qüestions a analitzar sobre el futur del moviment feminista, sobre la forma de vincular la lluita entre una i altra generació. Des de les sufragistes fins a l’actualitat han passat moltes coses i moltes generacions d’activistes però els objectius finals segueixen plenament vigents (l’autonomia, l’eradicació de les desigualtats...).
Això no vol dir que no es necessiti repensar la situació actual, ens el contrari. Es fa del tot imprescindible detectar les fractures, les diferències entre les generacions de dones per tal de salvar-les. Mentre que unes s’inserten a la xarxa i aprenen les noves formes de comunicació, altres ja estan a la xarxa però desconeixen en profunditat tot el que allò significa o podria significar. Donar sentit a allò que han après de forma natural, és a dir, el pas de la consciència-en-sí a consciència-per-sí és un dels principals reptes del moviment. És a dir, les dones joves s’han de sentir hereves del moviment, han de conèixer la historia per no haver de començar des del principi.
Existeixen llaços d’unió que, de mica en mica, estan donant els seus resultats, especialment en quant a les noves expressions artístiques i el món audiovisual. Un molt bon exemple de dones actives, compromeses i conscients dels canvis i de les potencialitats de la xarxa es pot veure al documental “Desxifrant el codi lela” fet pel col•lectiu donestech. En aquest parlen sobre com utilitzar les noves tecnologies com a eines, no com a fins. Obren el debat sobre la forma d’utilitzar les TIC i sobre la necessitat de dominar la tecnologia, com utilitzar-la per ser més autònomes i com evitar caure en la dependència del nou entramat corporatiu de les TIC. D’aquí una aposta clara pel programari lliure, la decisió de ser elles les creadores de l’eina, no només les usuàries. La utilització de les TIC, la creació de noves eines però, sobretot, no perdre el sentit, ser conscients en tot moment de quina és la finalitat de la tasca, quin és l’objectiu que ens proposem.