Ja fa nou anys que van eliminar el servei militar obligatori, després de dècades i dècades de lluita del moviment d’objectors. Al 2000 s’acabava el reclutament forçós i s’iniciava el procés d’institucionalització d’un exèrcit impregnat de la cultura franquista.
El procés d’institucionalització de les forces armades es va veure dificultat per la falta de “vocacions” que va fer que al 2002 el govern del PP donés llum verda a l’entrada a l’exèrcit de persones sense nacionalitat espanyola. Però aquestes han de procedir de països amb “vincles històrics, culturals i lingüístics”, segons la “Ley de tropa y Marinería”. Això a la pràctica significa que només permeten l’entrada de persones llatinoamericanes, i es passa per alt el passat àrab de la península.
D’altra banda, actualment el ministeri de defensa ha encetat una campanya per recaptar nous i noves reclutes per les seves files i per presentar l’exèrcit com una professió de futur i, fins i tot, amb funcions humanitàries sense cap tipus de perill, visió molt apartada de la realitat.
A més a més dels anuncis a la radio i a la televisió, ara han optat per anar in situ als barris per reclutar noves víctimes. Barris amb una morfologia social determinada, precisament on està afectant més la crisi i on la taxa d’atur, especialment la de la gent (nou)vinguda, és molt preocupant. Així els vaig veure l’altre dia a un barri obrer amb una elevada presència de gent (nou)vinguda que actualment s’està quedant sense feina i veu perillar el seu permís de residència si no troba un treball quan hagi de renovar els papers; unes persones amb càrregues familiars, ja sigui aquí o en el seu país d’origen.
La meva pregunta és si aquesta furgoneta de l’exèrcit que visita els barris obrers, també ha fet un vol per Pedralbes o pel barri de la ministra Carme Chacón; hem pregunto, amb ironia, si ha anat a la porta dels col·legis privats que hi ha en les zones benestants perquè, s’ha de dir, ells també tenen dret a participar de les forces armades i humanitàries, i se’ls ha de tenir en compte, no?
Paradoxalment aquesta furgoneta de l’exèrcit va aterrar en un barri que es troba molt a prop de la Casa de la Reconciliació, espai simbòlic ja que, als setanta i sota la dictadura franquista, va donar acollida als primers objectors de consciència que, contra la llei vigent, es van negar a fer el servei militar i van organitzar un servei paral·lel d’ajuda a la comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada