L’anàlisi de la utilització dels diferents tipus de temps per part d’uns i d’altres ens permet comprendre millor les desigualtats socials que afecten a les dones (Torns, 2008). Les diferències en els usos del temps en funció del cicle de vida, de la classe social i, especialment, en funció del sexe, evidencien desigualtats i relacions de poder d’uns vers unes altres.
Tal i com senyala Pilar Carrasquer, el temps no és neutre, és plural, jeràrquic i, especialment, s’ha de tenir en compte la seva dimensió social (Carrasquer, 2005). Existeixen diferents tipus de temps, està el temps personal, aquell que dediquem a nosaltres mateixes, el temps de cura d’altres persones, infants i persones depenents, el temps de cultura, de formació, aquell dedicat a realitzar el treball domèstic i el temps destinat al treball remunerat, entre d’altres.
En aquest sentit s’ha d’assenyalar les diferències entre els diversos tipus de temps, especialment entre el temps de treball domèstic i de cura i el temps de treball remunerat pel que fa al ritme, a la seqüència i a la intensitat. Mentre que el temps de treball productiu és un temps pautat i regulat, fàcilment mesurable en termes d’horaris i de rellotge i diacrònic. El temps de cura i reproducció es caracteritza per ser un temps rígid i sovint imprevisible, molt depenent del cicle de vida i sincrònic ja que la simultaneïtat de tasques és una situació força comuna - d’aquí les series dificultats alhora de mesurar aquest tipus de temps.
A més a més, s’ha de tenir en compte la centralitat que ocupa el temps de treball remunerat per l’organització social. Per aquest motiu, els projectes de vida es dissenyen tenint en compte principalment aquest temps i acomodant la resta de temps al seu voltant. Tal i com senyala Teresa Torns, aquesta centralitat enforteix les desigualtats de gènere (Torns, 2008) i la divisió sexual del treball. Són les dones les que assumeixen les principals càrregues del treball domèstic i de cura i són les dones les principals encarregades de fer compatible aquest treball amb el temps de treball remunerat..
Segons l’enquesta d’Usos del Temps (2002-2003) realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), mentre les catalanes destinen al treball domèstic un promig diari de 4 hores i 37 minuts, els homes només dediquen 2 hora i 15 minuts. Són les dones d’entre 45 i 64 anys aquelles que més temps dediquen (5 hores i 32 minuts), mentre que els homes d’aquesta edat destinen 2 hora i 20 minuts. Les dones d’entre 45 i 64 anys fan diversos treballs domèstics i, especialment, cuiden dels seus familiars més grans i tenen cura dels infants i de la resta de la família. Totes aquestes tasques són imprescindibles pel manteniment de la vida però pràcticament no tenen reconeixement social ni es valora la seva importància.
De fet, fins i tot la terminologia de les estadístiques fa evident aquesta manca de reconeixement ja que, aquelles persones es dediquen principalment al treball reproductiu i de cura i no estan en el mercat de treball són classificades com “inactives”; a més, les dones grans que han destinat la seva vida a la cura dels altres reben una pensió que s’anomena “no contributiva”, tot fent explícit la manca d’importància que se li atorga a la seva contribució al benestar social i psicològic de la ciutadania.
En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que les dones grans, aquelles que tenen 65 i més anys continuen dedicant molt de temps a la cura dels altres i al treball domèstic ja que destinen un promig de 5 hores i 10 minuts. La diferència amb els homes grans és considerable, tot i que s’ha de posar en relleu que els homes de 65 i més anys són els que més temps dediquen al treball domèstic i de cura (2 hores i 45 minuts).
Aquest elevat número d’hores que actualment dedicant les dones grans al treball domèstic i de cura posa en evidencia quines estratègies estan realitzant actualment les famílies per poder compaginar el temps de treball remunerat amb el temps de reproducció i cura. Evidencia també com les famílies utilitzen les xarxes familiars extenses per solucionar els problemes d’incompatibilitat entre el temps remunerat i el temps de cura. La pèrdua de confiabilitat en la jornada laboral ha fet encara més imprescindible l’ajuda de les àvies en la vida quotidiana de tal forma que aquestes han passat a tenir un paper central per compaginar la vida laboral amb la familiar.
Tot aquest fenomen evidència també un altre element que senyala altres tipus de desigualtats com són les desigualtats generades pel fet de tenir o no tenir xarxa social de recolzament. Així doncs, les famílies que pràcticament no tenen una xarxa social (especialment familiar) de recolzament i que no tenen recursos econòmics per anar a buscar al mercat algun servei que els permeti compaginar els temps de treball remunerat i de reproducció i cura, són aquestes famílies aquelles que viuen en pitjors condicions. Especialment les dones.
Segons l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya realitzada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) de 2006, hi havia moltes més dones que valoraven negativament el seu estat de salut que no pas homes. Concretament, el 23,4% de les dones enquestades senyalaven que se sentien regular, front el 18,4% dels homes que declaraven aquesta situació. La diferència es duplicava en relació a les dones que senyalaven que el seu estat de salut era molt dolent, un 9,8%, mentre que només declaraven aquesta situació un 4,3% dels homes enquestats
Així doncs, les desigualtats en els usos del temps es reprodueixen en altres tipus de desigualtats i tenen greus conseqüències en la salut, especialment de les dones, grans, adultes o joves, ja que són les principals gestores del temps per tal de garantir el benestar de la seva família i d’elles.
Malauradament existeixen dos processos que cada cop són més incompatibles. En primer lloc la centralitat del temps de treball remunerat i l’exigència del mercat de ser treballadores i treballadors altament disponibles, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. D’altra banda, el procés d’envelliment de la població que fa que cada cop hi hagi més població gran que, en algun moment de la seva vida, passa a ser depenent i requereix d’atenció i cura de la qual principalment s’estan ocupant les dones, siguin dones grans o filles. Si les càrregues familiars augmenten considerablement, d’una banda, i també s’incrementen les exigències de ser treballadors/es flexibles i disponibles les 24 hores del dia, l’interrogant s’obre, especialment en relació a les noves estratègies que hauran d’utilitzar les famílies, especialment les dones, per intentar adequar aquests temps a les necessitats d’uns i altres.
Tal i com senyala Pilar Carrasquer, el temps no és neutre, és plural, jeràrquic i, especialment, s’ha de tenir en compte la seva dimensió social (Carrasquer, 2005). Existeixen diferents tipus de temps, està el temps personal, aquell que dediquem a nosaltres mateixes, el temps de cura d’altres persones, infants i persones depenents, el temps de cultura, de formació, aquell dedicat a realitzar el treball domèstic i el temps destinat al treball remunerat, entre d’altres.
En aquest sentit s’ha d’assenyalar les diferències entre els diversos tipus de temps, especialment entre el temps de treball domèstic i de cura i el temps de treball remunerat pel que fa al ritme, a la seqüència i a la intensitat. Mentre que el temps de treball productiu és un temps pautat i regulat, fàcilment mesurable en termes d’horaris i de rellotge i diacrònic. El temps de cura i reproducció es caracteritza per ser un temps rígid i sovint imprevisible, molt depenent del cicle de vida i sincrònic ja que la simultaneïtat de tasques és una situació força comuna - d’aquí les series dificultats alhora de mesurar aquest tipus de temps.
A més a més, s’ha de tenir en compte la centralitat que ocupa el temps de treball remunerat per l’organització social. Per aquest motiu, els projectes de vida es dissenyen tenint en compte principalment aquest temps i acomodant la resta de temps al seu voltant. Tal i com senyala Teresa Torns, aquesta centralitat enforteix les desigualtats de gènere (Torns, 2008) i la divisió sexual del treball. Són les dones les que assumeixen les principals càrregues del treball domèstic i de cura i són les dones les principals encarregades de fer compatible aquest treball amb el temps de treball remunerat..
Segons l’enquesta d’Usos del Temps (2002-2003) realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), mentre les catalanes destinen al treball domèstic un promig diari de 4 hores i 37 minuts, els homes només dediquen 2 hora i 15 minuts. Són les dones d’entre 45 i 64 anys aquelles que més temps dediquen (5 hores i 32 minuts), mentre que els homes d’aquesta edat destinen 2 hora i 20 minuts. Les dones d’entre 45 i 64 anys fan diversos treballs domèstics i, especialment, cuiden dels seus familiars més grans i tenen cura dels infants i de la resta de la família. Totes aquestes tasques són imprescindibles pel manteniment de la vida però pràcticament no tenen reconeixement social ni es valora la seva importància.
De fet, fins i tot la terminologia de les estadístiques fa evident aquesta manca de reconeixement ja que, aquelles persones es dediquen principalment al treball reproductiu i de cura i no estan en el mercat de treball són classificades com “inactives”; a més, les dones grans que han destinat la seva vida a la cura dels altres reben una pensió que s’anomena “no contributiva”, tot fent explícit la manca d’importància que se li atorga a la seva contribució al benestar social i psicològic de la ciutadania.
En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que les dones grans, aquelles que tenen 65 i més anys continuen dedicant molt de temps a la cura dels altres i al treball domèstic ja que destinen un promig de 5 hores i 10 minuts. La diferència amb els homes grans és considerable, tot i que s’ha de posar en relleu que els homes de 65 i més anys són els que més temps dediquen al treball domèstic i de cura (2 hores i 45 minuts).
Aquest elevat número d’hores que actualment dedicant les dones grans al treball domèstic i de cura posa en evidencia quines estratègies estan realitzant actualment les famílies per poder compaginar el temps de treball remunerat amb el temps de reproducció i cura. Evidencia també com les famílies utilitzen les xarxes familiars extenses per solucionar els problemes d’incompatibilitat entre el temps remunerat i el temps de cura. La pèrdua de confiabilitat en la jornada laboral ha fet encara més imprescindible l’ajuda de les àvies en la vida quotidiana de tal forma que aquestes han passat a tenir un paper central per compaginar la vida laboral amb la familiar.
Tot aquest fenomen evidència també un altre element que senyala altres tipus de desigualtats com són les desigualtats generades pel fet de tenir o no tenir xarxa social de recolzament. Així doncs, les famílies que pràcticament no tenen una xarxa social (especialment familiar) de recolzament i que no tenen recursos econòmics per anar a buscar al mercat algun servei que els permeti compaginar els temps de treball remunerat i de reproducció i cura, són aquestes famílies aquelles que viuen en pitjors condicions. Especialment les dones.
Segons l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya realitzada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) de 2006, hi havia moltes més dones que valoraven negativament el seu estat de salut que no pas homes. Concretament, el 23,4% de les dones enquestades senyalaven que se sentien regular, front el 18,4% dels homes que declaraven aquesta situació. La diferència es duplicava en relació a les dones que senyalaven que el seu estat de salut era molt dolent, un 9,8%, mentre que només declaraven aquesta situació un 4,3% dels homes enquestats
Així doncs, les desigualtats en els usos del temps es reprodueixen en altres tipus de desigualtats i tenen greus conseqüències en la salut, especialment de les dones, grans, adultes o joves, ja que són les principals gestores del temps per tal de garantir el benestar de la seva família i d’elles.
Malauradament existeixen dos processos que cada cop són més incompatibles. En primer lloc la centralitat del temps de treball remunerat i l’exigència del mercat de ser treballadores i treballadors altament disponibles, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. D’altra banda, el procés d’envelliment de la població que fa que cada cop hi hagi més població gran que, en algun moment de la seva vida, passa a ser depenent i requereix d’atenció i cura de la qual principalment s’estan ocupant les dones, siguin dones grans o filles. Si les càrregues familiars augmenten considerablement, d’una banda, i també s’incrementen les exigències de ser treballadors/es flexibles i disponibles les 24 hores del dia, l’interrogant s’obre, especialment en relació a les noves estratègies que hauran d’utilitzar les famílies, especialment les dones, per intentar adequar aquests temps a les necessitats d’uns i altres.
Bibliografia utilitzada
TORNS, Teresa (2008): “Tiempos de trabajo, tiempos de vida”, Gaceta Sindical: Reflexión t Debate, núm. 10. Pp. 253-274.
CARRASQUER, Pilar (2005):”El temps: masculí i plural. Apunts sobre la temporalitat sexuada de la vida quotidiana i la problemàtica de la conciliació”, Revista Àmbits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada